Entrevista a Agustí Fernández (1)

Us recomano la lectura de l’entrevista a Agustí Fernández que Ferran Esteve va realitzar per la revista Jaç, i que reprodueix en un dels seus blogs. A part d’una imatge general de la trajectòria creativa d’aquesta gran figura de la música improvisada, de l’entrevista se’n desprenen algunes idees que juguen, em sembla, un paper important en la reflexió sobre el panorama musical contemporani. Penso en dues principalment. La primera, que la música improvisada no és, com podria semblar, més lliure que la música escrita, donat que requereix una estructura ben definida i un alt nivell tècnic, i que es desenvolupa conforme a una sentit de l’adequació que no estableix el músic, sinó la música mateixa. La diferència principal entre la música escrita i la improvisada rau en què aquesta es composa “en temps real.” Podríem dir que és una música, si voleu, menys analítica, o menys reflexiva (si excloem la reflexió dedicada a l’establiment de l’estructura i dels procediments adequats per a la improvisació), però en qualsevol cas no més lliure. La segona idea que es desprèn de l’entrevista és que hi ha actualment una divisió, de fet prou nítida, entre la música que podem anomenar expressivista i aquella que no pretén ser l’expressió de res. Agustí Fernández opta decididament per la primera possibilitat, que és, ben al contrari del què donen a entendre les lamentacions apocalíptiques dels nostàlgics de la música del XIX, clarament predominant en el panorama musical d’avui.