Estructures vives

En els meus estudis sobre música sovint utilitzo estructures que han estat concebudes i utilitzades en l’estudi d’altres arts —per exemple, les proposades per Walter Benjamin en l’estudi del cine o per Rosalind Krauss en l’estudi de la pintura. Aquest procediment pot despertar la sospita d’una intercanviabilitat sistemàtica o indiscriminada, la classe d’intercanviabilitat que és pròpia de tot llenguatge formal en general, i de la matemàtica en particular. Però la intercanviabilitat d’una estructura matemàtica és absolutament cega als diferents continguts que puguin omplir dita estructura. És una intercanviabilitat que podem anomenar insensible (no en el sentit d’indiferent a les emocions, sinó en el sentit d’indiferent a allò que no és estrictament la pròpia estructura). Les estructures que copio en els meus estudis sobre música, en canvi, perden tot el seu sentit (el seu sentit en tant que estructures, és a dir, el seu funcionament) si se separen completament del camp al qual s’apliquen. Això vol dir que només poden adaptar-se a un nou camp si aquest comparteix característiques substancials amb aquell per al qual han estat concebudes. Naturalment, una peça musical és una cosa molt diferent d’una pel·lícula o una pintura, però em sembla que ningú dubtaria seriosament de què hi ha certs aspectes del seu funcionament que són substancialment iguals. En realitat poden fer-se transposicions d’estructures molt més atrevides que aquestes, si es té prou intuïció per a trobar el punt adequat de pivotatge, aquell aspecte prou decisiu com per a mantenir el sentit d’una estructura, encara que tot canviï al seu voltant. Penso en analogies com aquesta que descriu Peter Szendy:

Ahora bien, como ha demostrado Freud, los procedimientos del Witz [el chiste], en sus manifestaciones irruptivas y sintomáticas, en su espontaneidad aparente como palabra justa, obedecen en realidad a una economía psíquica compleja, hecha de sustituciones, intercambios y transacciones entre lo decible y lo indecible. Por ello, para explicar la génesis de un chiste, Freud sugiere una analogía que ya nos es familiar: “Seguramente podemos permitirnos la comparación de la economía psíquica con una empresa de negocios”, con sus gastos, sus inversiones, sus beneficios. (1)

L’ús d’una estructura pròpia d’un context econòmic per a explicar la gènesi d’un acudit en la ment d’un individu és certament prou atrevit, però manté el seu sentit en virtut d’un aspecte central en un i altre àmbit: el paper que hi juguen l’interès, el risc i el benefici. He pensat en qualificar de vives aquesta classe d’estructures perquè comparteixen aquesta característica amb tot organisme viu: no poden subsistir separades del seu hàbitat, per bé que aquest pugui sotmetre’s, dins de cert marge, a modificacions.   

NOTES
(1) Peter Szendy, Grandes éxitos. La filosofía en el jukebox, traducción de Carmen Pardo y Miguel Morey, Pontevedra: Ellago, 2009, p. 82.