Carta per la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement

Faig meu el contingut d’aquesta carta. Copio a continuació els fragments que em semblen més importants:

(Important nota introductòria: els drets d’autor, les patents, els royalties, les marques registrades, i una dotzena d’altres lleis de vegades s’anomenen propietat intel·lectual. Aquest terme, com explica Richard Stallman, és parcial i confús, i tergiversa els fets d’aquestes lleis. No l’utilitzarem en aquesta Carta. Nosaltres només utilitzarem termes com ara drets d’autor, patents, etc.)

(…)

Còpia privada

1. Els drets individuals en l’àmbit privat i per a ús personal no han de ser minats pels drets exclusius de l’autor.

2. Una obra ja prèviament feta pública no hauria de necessitar l’autorització del titular del copyright, ni hauria d’existir dret a “remuneració” al seu favor, per a la seva reproducció en qualsevol forma, sempre que sigui per a ús privat, individual o col·lectiu, o per ser compartida entre iguals, i no s’obtingui cap benefici econòmic (lucre comercial) d’ella. Posseir una còpia privada d’un treball no s’ha de considerar il·legal.

Ús just

1. No és necessària l’autorització de l’autor per a la reproducció o difusió d’obres artístiques, científiques o tècniques que ja hagin estat publicades, quan el propòsit sigui educatiu, científic, informatiu, de paròdia, satíric o accessori al projecte creatiu principal.

2. La defensa del dret a la còpia privada i l’ús just ha de ser ferma i absoluta, tenint en compte que la còpia és la base principal de l’aprenentatge i la cultura. Autors i autores, creadors i creadores estan en deute amb la cultura compartida, i per això les seves contribucions a la cultura no han d’estar associades a cap forma de compensació més enllà de l’ús comercial (vendes, honoraris associats a les vendes esmentades o actuacions).

3. Es fa un èmfasi especial a defensar el dret a la informació.

4. Es fa un èmfasi especial a preservar el dret de paròdia.

5. Addicionalment, subscrivim la llista d’usos justos enunciats en l’article 3-1, “General Limitations and Exceptions to Copyrights”, de l’esborrany del document d’accés al coneixement 2005 de Knowledge Ecology International (en).

(…)

Remuneració dels treballs creatius i drets d’autor: dues coses diferents

1. Els creadors i creadores o autors i autores, com tots els treballadors i treballadores haurien de rebre una compensació justa per la seva feina. En les feines creatives per compte aliè en què no es puguin cobrar drets d’autor en temps o quantitats raonables, s’hauria de garantir un salari. L’objectiu ha de ser la creació d’una situació de feina estable per a les persones que són autores o creadores no necessàriament dependent dels alts i baixos dels pagaments de drets d’autor.

2. Les desigualtats en la capacitat de negociació porten a situacions injustes, també entre les persones creadores i les entitats comercials que inverteixen i/o venen béns culturals i coneixement, i provoquen que molts treballs creatius no arribin al públic. Els autors i autores i els creadors i creadores haurien de ser pagats equitativament per les activitats en les quals participen, ja siguin membres d’una societat de gestió o no. Els tribunals no haurien de donar suport a contractes injustos entre els autors i autores i els productors. Passats 30 anys des de la signatura d’un contracte amb un productor o un ocupador, l’autor o l’autora, o els seus hereus i hereves, haurien de tenir l’oportunitat de recuperar els drets sobre l’obra amb copyright. Això no ha d’afectar la validesa de les llicències actuals, o les llicències que permeten el fet de compartir per usar treballs publicats, inclosos aquells que tinguin condicions per protegir el procomú.

3. Si hi ha una explotació comercial d’un treball, la regulació dels drets econòmics hauria de protegir els interessos econòmics de les comunitats creatives, i assegurar que terceres parts, com ara les distribuïdores, no impedeixen que les comunitats creatives puguin obtenir una porció justa dels beneficis, amb la inclusió del pagament dels drets d’autor.

4. S’haurien d’abolir tots els “cànons digitals” injustos que sancionen indiscriminadament en nom de la “compensació dels i les artistes”, i que tracten de penalitzar activitats que no són criminals de cap de les maneres. Igualment, s’ha d’abolir tot concepte de “compensació obligatòria”.

(…)

Privadesa

Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a:

1. Navegar per Internet i accedir als seus continguts de manera anònima.

2. Decidir en qualsevol moment traslladar, modificar o cancel·lar les seves dades d’usuari de qualsevol servei d’Internet.

3. No revelar les seves claus privades o desxifrar les seves dades.

4. Que no s’interceptin les seves comunicacions, excepte sota una ordre judicial prèvia, i a xifrar les seves comunicacions a qualsevol nivell, sense limitacions en la clau o l’algoritme utilitzat.

Dret a les xarxes: llibertat d’ús, creació i connexió

1. La societat civil i l’administració pública han de tenir el dret a proveir i implementar serveis de connexió a xarxes, inclosos aquells que s’ofereixen de manera gratuïta i sense condicions a la ciutadania.

2. Els ciutadans han de tenir dret a connectar qualsevol maquinari a la Xarxa (ej. carterfone), usar la Xarxa amb qualsevol propòsit (ej. voIP), així com connectar-se a qualsevol altra Xarxa (ej. tethering).

(…)

Administració pública

1. El sector públic, els projectes finançats amb fons públics i aquells que impliquin els ciutadans per llei o de manera que afecti els seus drets fonamentals, haurien d’usar sempre programari lliure i estàndards oberts.

2. Quan no hi hagi una solució lliure o estàndards oberts, el govern o l’administració pública competent hauria de promoure el desenvolupament del programari que sigui necessari. Mentrestant, per garantir el procés democràtic en el seu conjunt, només s’han d’usar les solucions que puguin sotmetre’s a una auditoria pública.

3. Els resultats de projectes finançats per fons públics han de publicar-se sempre sota una llicència d’ús i distribució lliures i en un entorn que permeti l’intercanvi.

4. Els governs han de garantir un accés gratuït a Internet no exclusiu, independentment del lloc de residència de cada ciutadà o ciutadana (com a mínim del nivell necessari perquè el ciutadà o ciutadana pugui involucrar-se en la democràcia i interactuar amb les seves institucions públiques).

(…)

Transparència

Per evitar la violació de cap dret fonamental (per exemple, la invasió de la privadesa, la llibertat d’expressió, etc.) és necessari reforçar la transparència. Això ha d’incloure informació que provingui de les autoritats responsables de l’aplicació de la llei i sobre la naturalesa dels tràmits obligatoris.

El govern hauria de garantir, a través d’un procés públic i transparent, que hi hagi sistemes d’avaluació de la manera com s’apliquen les normatives. Els resultats publicats per experts independents contractats per a l’avaluació (vegeu “directives de bases de dades”) s’haurien de tenir en compte a l’hora d’establir normatives. Una manera de garantir transparència en els processos consisteix a fer auditories de transparència obligatòries.

Estaríem encantats de subscriure un sistema de tres avisos per a aquells que violin el dret de la ciutadania a estar informada, si se’n dissenyés un. Hi ha un interès general que hi hagi transparència en les activitats dels grups de pressió. Un procés transparent en l’establiment de normatives nacionals i internacionals ha d’incloure, almenys:

1. Accés públic als documents relacionats amb el procés, la possibilitat d’assistir a les reunions (fins i tot a través d’Internet) i de poder llegir les actes d’aquestes reunions. Aquestes actes han d’incloure els noms de les persones assistents, els consellers i conselleres i els vots emesos cada persona, menys en el cas de vots secrets.

2. Detalls sobre les persones que prenen les decisions.

3. Oportunitats per enviar comentaris sobre el procés d’establiment de normatives. S’han de publicar els comentaris de tots els contribuïdors. És necessari un diàleg entre totes les parts implicades, especialment a l’hora de donar resposta als comentaris per escrit. Les intervencions públiques haurien de formar part de les actes publicades.

4. Informació sobre qualsevol evidència que es presenti de promoure o justificar determinades polítiques, incloses les fonts i la seva fiabilitat. És necessària l’avaluació o la revisió paritària de les dades.

5. Un accés democràtic a les estadístiques necessàries per avaluar la manera com els sistemes de copyright i patents funcionen, que inclogui, per exemple, l’impacte de les mesures aplicades en els preus, en els pagaments de drets d’autor als creadors i creadores per accedir a les seves obres o l’impacte sobre els drets i llibertats fonamentals.