No és només que cal que la pròpia música sigui molesta pels altres; no és només que qui estreny els auriculars contra les orelles per sentir millor un so aïllat perfecciona la miopia musical –no ens interessen els sons, ens interessa la música que es pot explicar amb paraules, que es pot convertir en llegenda. No és això només, sinó el fet que la música és, abans que res, una perturbació de l’aire.
“La música és, abans que res, una perturbació de l’aire”
Amb el teu permís, la faré servir molt…
Santi, tu tens tots els meus permisos!
Estic completament d’acord amb en Santi: la darrera frase és digna d’emmarcar; ara bé, hi ha casos flagrants com els “reggaetoners” del metro en què considero que caldria ésser un xic més intransigents (reconec que la prohibició del gènere a l’illa de Cuba em pertorba…).
Hola Carles! El que comentes em fa pensar en un parell de coses. Quan tingui una estona de calma et responc. Salut!