Recordo aquestes paraules de Borges, amb la seva idiosincràtica modèstia altiva: “No sé si soy un buen escritor; creo ser un excelente lector o, en todo caso, un sensible y agradecido lector”. Recordo també la sentència, prou més directa, amb què Gil de Biedma justificava el fet d’haver escrit tan poc: “al fin y al cabo lo normal es leer”. I recordo encara una entrevista a la ràdio a Augusto Monterroso ‒un altre escriptor escàs‒ on la periodista li demanà què ensenyava als alumnes dels seus cursos d’escriptura ‒i el to de la pregunta a penes ocultava la sospita que ensenyar a escriure a una altra persona és una pretensió absurda‒, i ell va respondre: “les enseño a leer”.
Els tres diuen, en última instància, la mateixa cosa: que l’activitat d’escriure no és altra cosa que la respiració natural de l’activitat de llegir.
19 preguntes 