Es tracta d’escoltar amb els ulls oberts, mentre mires, mentre llegeixes, mentre et desplaces. Es tracta, inclús, d’escoltar pels ulls, quan allò que escoltes sembla no tenir sons, o de mirar a través de l’escolta (així que pots tancar els ulls, també, si vols).
Es tracta també d’escoltar una cosa mentre n’escoltes d’altres. Es tracta, en resum, de qualsevol de les formes de l’escolta impura, que en realitat és la que duem a terme durant la major part de les hores del dia. Si deixem de fer l’esforç que requereix escoltar només escoltant, com ens han dit que la música demana, quins nous sentits (musicals, narratius, rítmics, formals, lògics inclús) podem descobrir en els sons?
Interval proposa una experiència d’escolta impura i contínua. Contínua perquè, quan els sons es mesclen amb la mirada, amb l’acció, amb el pensament, mai no podem estar segurs d’haver deixat d’escoltar-los, d’haver tancat les orelles del tot.