Un sol text

Per sota de les coses que vas escrivint, en circumstàncies diferents i sobre temàtiques aparentment diverses, un sol text es va desplegant, enllaçant-se amb si mateix a intervals irregulars, interromputs per la fatiga, les distracciones, les converses i les lectures; un text que no coneix errors, que és la suma de totes les paraules i que, malgrat tot, es transforma i madura lentament; un text com un dietari, escrit a mesura que passen les coses, amb les dates, les hores i els llocs anotats disciplinadament; un text repetitiu, esgarrifosament honest. El repte no és escriure’l —això passa inexorablement—, sinó llegir-lo. Que els altres el sàpiguen llegir i, pitjor encara, saber llegir-lo un mateix, mort de vergonya i de tendresa.