Explicar coses, desactivar exposicions (1)

Quan afirmo que una exposició no és el format més adequat per explicar coses, em refereixo a “explicar coses” en el sentit més directe del terme: dir alguna cosa amb la intenció que els altres entenguin precisament aquesta cosa que volies dir, i no cap altra. El que afirmo, doncs, és que l’exposició no és el format més adequat per dur a terme un exercici de comunicació que pretengui ser informatiu —que vulgui fer arribar una informació concreta de forma precisa—, i que no estigui disposat a lliurar-se als jocs de la ironia, del malentès, de l’absurd inclús; a qualsevol de les formes d’indeterminació del significat, en definitiva, que amenacen constantment —però també enriqueixen— tota forma de discurs.

Res més lluny de la meva intenció que pretendre negar la naturalesa discursiva de tota exposició. No existeix tal cosa, al meu entendre, com una exposició no discursiva. La diferència rau, crec, en la distància que en cada cas s’estableix entre el discurs i l’espai expositiu —l’espai expositiu entès com un lloc concret i un conjunt de peces, o de dispositius del tipus que sigui, que l’ocupen. En una exposició que pretén explicar alguna cosa, el discurs és l’exposició, i l’espai expositiu és concebut i dissenyat per exemplificar, detallar, expressar o subratllar aquest discurs. En una exposició que no tingui aquest propòsit, en canvi, entre el discurs i l’espai expositiu s’obre un marge indeterminat de significacions possibles. La crítica que faig al primer tipus d’exposicions és que requereix la cancel·lació d’una riquesa inherent a un espai expositiu ben treballat —això que anomeno el marge d’indeterminació del seu significat. Perquè un espai expositiu digui de forma precisa el que el discurs de l’exposició li demana que digui, cal controlar-lo molt bé, tancant expressament les seves ressonàncies significatives laterals o inesperades; cal, en definitiva, desactivar una de les seves potències expressives principals. Però si per fer el que et proposes en cert format necessites desposseir-lo d’entrada d’una de la seves potencialitats més fortes, no serà que t’equivoques de format?

Escric això com a preparació d’aquest diàleg amb José Luis de Vicente al CCCB, que vol seguir la discussió a la que va donar peu aquest tuit.

[Explicar coses, desactivar exposicions (2)]