Al meu amic Antoni Marí.
La lucidesa —la lucidesa escassa que, en moments rars però decisius, ens colpeja com un llamp i ens indica una drecera, un camí barrat o un canvi de rumb inajornable en el curs de la nostra vida, altrament rutinària i obtusa— és un producte de l’amistat. La filosofia té dificultats per a reconèixer aquest fet. El comentari d’un amic, fet de passada, en el trànsit erràtic entre els quatre o cinc temes simultanis que tota conversa viva superposa, i que ell oblida tot d’una, inconscient del cataclisme que acaba de desencadenar, no té cabuda fàcil en el fil argumental de les idees. Un text filosòfic nítid i rigorós ocultarà aquesta classe d’irrupcions intempestives —recordo que Eugenio Trías parlava del moment dogmàtic inicial del pensament filosòfic— sota una trama bibliogràfica ben construïda.
19 preguntes 