Esbós

Concedeixo a la paraula “esbós” una gran importància. Un esbós no és només un croquis previ, que haurem deixat enrera quan donem la peça (el text, el dibuix, el quadre, la peça musical, la instal·lació artística, la pel·lícula, etc.) per acabada. Un esbós, al contrari que un mer croquis, ha de contenir ja el grau de definició i de precisió necessaris per la realització final de la peça; això vol dir que alguna cosa de l’esbós, o potser tot ell, haurà de formar part de la peça acabada (de la peça que donem per acabada). L’esbós conté ja una frase, una línia, un color, un motiu, que trobem exactes, que és el que estàvem buscant, i que ara caldrà estendre, completar, matisar, amb d’altres frases, línies, colors o motius d’una precisió semblant. És per això que dic que alguna cosa de l’esbós haurà de quedar a la peça acabada (a la peça que donem per acabada). Podríem concebre’l com la primera visió que aconseguim, una visió parcial, a través d’una escletxa, del treball acabat que imaginem.

En altres textos, escrits al llarg dels anys, he argumentat, amb graus diferents de detall, la meva desconfiança respecte la idea de l’obra acabada. Estic convençut que l’obra acabada és una idea falsa. Comparteixo la posició de Deleuze, segons la qual l’obra s’acaba quan l’abandonem; quan la nostra fatiga, la nostra incapacitat o les circumstàncies de la vida fan impossible seguir-hi treballant. D’acord amb això, el que penso veritablement no és només que l’esbós serà incorporat, ni que sigui parcialment, a la peça acabada, sinó que la peça acabada és ella mateixa un esbós, o una col·lecció d’esbossos. Però encara que el lector cregui en la idea de l’obra acabada, el que afirmo en aquestes línies sobre la seva relació amb l’esbós manté el sentit.

Això és el que volia dir aquest matí. O sigui que pots deixar de llegir en aquest punt, si el que busques ara és només copsar la idea de l’esbós que estic escrivint. Tal com jo veig les coses, però, no puc abandonar aquest text sense fer dues precisions importants.

La primera precisió és que estic utilitzant —i reivindicant l’ús de— la paraula “esbós” a partir d’un text d’Haruki Murakami, la novel·la La muerte del comendador concretament. Llegeixo aquest text en una traducció del janopès al castellà de Fernando Cordobés i Yoko Ogihara, o sigui que el camí que em porta fins la paraula “esbós” és llarg, indirecte i susceptible de ser discutit: d’una paraula o expressió japonesa que desconec completament a la paraula castellana “boceto”, que és la que han triat els traductors de la novel·la, i d’aquí a la paraula catalana “esbós”. El sentit d’aquesta paraula s’estableix per contrast amb la paraula “croquis”, que segueix un camí paral·lel, però una mica més senzill: d’un terme japonès que desconec a la paraula castellana “croquis”, que es manté idèntica en català, “croquis”. Dos camins llargs, indirectes i discutibles: per això era necessari explicar-los.

He de dir que aquests camins no són vàlids si creiem en l’autoritat dels diccionaris. Consultat el diccionari Castellà – Català de Larousse, disponible en línia a diccionaris.cat, veig que “boceto” es tradueix per “esbós; apunt; croquis”. Així que aquest diccionari, per bé que aprova la traducció de “boceto” per “esbós”, nega la diferència, crucial en la noció d’esbós de Murakami-Cordobés-Ogihara que faig meva, entre l’esbós i el croquis.

La segona precisió que cal fer és donar-vos a llegir els fragments concrets del text de Murakami-Cordobés-Ogihara que han donat peu a aquest esbós. Això és necessari perquè el que escric es basa en el que jo hi he llegit, i aquest és, és clar, el salt més gran i més qüestionable del camí que estic seguint. Així que et convido a llegeix-los amb els teus propis ulls.

El primer fragment procedeix del capítol 28. Kafka amaba las cuestas. El protagonista, que és el narrador en primera persona de la novel·la, és pintor, i ens explica el que ha ensenyat a una de les seves classes de pintura per a nens. Escriu:

Les expliqué a grandes rasgos las principales diferencias entre un croquis y un boceto. El boceto era más bien un plano general del cuadro y exigía cierta exactitud, mientras que el croquis podía ser una primera impresión mucho más libre. Debían formarse una primera impresión mental y plasmarla antes de que desapareciera. En el croquis, eran más importantes la rapidez y el equilibrio que la precisión.

El segon fragment precedeix del capítol 30. Pero tal vez depende de cada caso. Aquí el narrador explica el seu propi procés de treball. Ens trobem a la primera sessió del procés de confecció d’un retrat; la model és asseguda davant del pintor. Aquest escriu:

Alcancé un lápiz gordo y lo usé como regla para medir cada uno de los elementos que componían su cara. Para hacer el boceto de un retrato, resulta imprescindible conocer con exactitud la fisonomía del modelo, dedicarle todo el tiempo que haga falta. En ese aspecto, es una aproximación muy distinta a la de un simple croquis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s