La interfície musical és un loop, un cicle recursiu en moviment constant, ininterromput mentre dura l’escolta. És al llarg d’aquest cicle, en el seu transcurs, que el codi musical opera. Si resseguim les etapes d’aquest cicle, trobem tots els components d’un espai híbrid o d’un agent ciborg: l’aire que vibra, l’orella/micròfon que percep, el cap/computadora que entén (en el sentit de la paraula francesa entendre de sentir/comprendre), el cos/màquina que actua, la boca/altaveu que fa vibrar l’aire. I torna a començar.
En darrera instància es tracta del mateix, del loop permanent (mentre dura l’escolta) en el que la música passa i el codi opera, però segons el focus del nostre interès en cada cas, podrà ser vist com un espai, com una zona particular del món, al llarg del qual la música es desencadena, o com un agent, com el músic que fa/escolta la música. Però és important tenir present que la diferenciació és virtual: del que es tracta en tots els casos és del loop, del cicle complet.
Dic que el cicle gira ininterrompudament mentre dura l’escolta per no fer el text més feixuc. Però ja entens que el que vull dir pròpiament és mentre dura el procés d’escolta. La precisió és important (tot i que no la faré cada vegada) perquè l’escolta pot ser intermitent o, sense arribar-se a interrompre, pot tenir fluctuacions, vacil·lacions, al llarg del procés d’escolta, però això no interromp, és clar, el cicle de la interfície musical.
19 preguntes 