Esbós per “Teoria de codis” (5)

Aquesta nit he somiat que comprenia la música. Avui és 24 de maig de 2020, i sóc a Mura, al Bages. La col·lecció d’esbossos que tens davant l’he anat publicant a 19preguntes.net, en ordre cronològic d’escriptura. Si estàs llegint això a 19preguntes.net, l’especificació de la data és sobrera, perquè allà/aquí tots els textos tenen data.

(Per descomptat, la data d’una entrada d’un blog és fictícia en certa mesura. És la data de publicació, el dia que vaig fer el text accessible, llegible per primera vegada a Internet (a mi m’agrada molt la paraula disponible, tal vegada perquè les entrades a 19preguntes.net no les llegeix mai ningú). I és cert que, en el cas de Teoria de codis, gairebé tots els esbossos han estat escrits al llarg del mateix dia de la seva publicació. Rara vegada he necessitat pensar-hi una mica més, i la publicació ha passat al dia següent. Però no més enllà del dia següent, si no no en podria dir esbossos. Ara bé, la data de publicació al blog és virtual en bona mesura, perquè un text en línia no tindrà mai, afortunadament, la fixesa dolorosa d’un text sobre paper. Reviso permanentment aquests esbossos, i ho seguiré fent fins que la fatiga o la pèrdua de l’interès em facin creure que són perfectes.)

Però si llegeixes aquest text al llibre Teoria de codis, l’especificació de la data (que rarament faré) és necessària. Aquí els esbossos han estat reordenats, no conforme al procés d’escritura, sinó pensant en el procés de lectura (com saps, l’escriptor escriu els textos, però el llibre el fa el lector, capitanejat per aquest mena de lector professional que és l’editor). Els esbossos han estat reorganitzats pensant en el sentit de la teoria dels codis musicals que he anat traçant, intentant que aquesta fos el més clara i útil possible pel lector.

Per això és important que especifiqui que aquest somni l’he tingut aquesta nit. És l’única possibilitat que tinc d’explicar-te’l, així, com un fet de la meva vida que no puc comprendre del tot. El que passava en el somni era que comprenia la música exactament com si estigués composta de paraules. Ara que estic despert, ho recordo, o ho imagino, com que sentia de seguida, sense dubtar un instant, la lletra d’una música sense lletra. No recordo de quina música es tractava, però recordo clarament aquesta sensació: no tenia lletra, i jo l’entenia exactament com si fos un text, com si algú m’estigués parlant. La impressió que recordo era exhilarant, i anava acompanyada de la urgència de compartir-ho, contaminada immediatament per la sospita que compartir-ho era impossible: “No ho sents? No ho estàs sentint?”

T’explico aquest somni perquè potser tot aquest llibre/col·lecció d’esbossos no és altra cosa que l’intent de fer-te arribar aquesta impressió delirant que he tingut aquesta nit. Tot el llibre/col·lecció és un intent lúcid (despert, explícit, clar) de fer-te entendre que comprendre una peça musical és absolutament diferent a comprendre un text. I potser tot aquest esforç respon només al desig de creure, i de fer-te creure, exactament el contrari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s