La remor de la brisa al gran plàtan del nostre jardí interior d’illa va canviant a mida que, amb l’avenç de la tardor i l’arribada de l’hivern, l’arbre vell i majestuós perd les fulles.
Avui sona més sec, més buit (és clar!). Quan les hagi perdut totes, sonarà, si ho recordo bé, com un núvol somort de crepitacions elèctriques.
* * *
Viure tenint present aquest principi: que res no és decoratiu.
No es tracta que tot sigui substancial, no és una qüestió de fons i superfície. Tot és superfície (res no és decoratiu perquè tot ho és) i, al llarg i ample de la superfície, tot, absolutament tot, significa alguna cosa.
19 preguntes 