28 de desembre

La remor de la brisa al gran plàtan del nostre jardí interior d’illa va canviant a mida que, amb l’avenç de la tardor i l’arribada de l’hivern, l’arbre vell i majestuós perd les fulles.

Avui sona més sec, més buit (és clar!). Quan les hagi perdut totes, sonarà, si ho recordo bé, com un núvol somort de crepitacions elèctriques.

* * *

Viure tenint present aquest principi: que res no és decoratiu.

No es tracta que tot sigui substancial, no és una qüestió de fons i superfície. Tot és superfície (res no és decoratiu perquè tot ho és) i, al llarg i ample de la superfície, tot, absolutament tot, significa alguna cosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s