Per descomptat és una estupidesa, una exageració i una reducció de la complexitat de les coses afirmar que el cos ho és tot, i malgrat tot, el cos ho és tot. Ho és, per exemple, en un sentit dinàmic: tot procedeix del cos, s’hi fonamenta, i retorna finalment al cos, s’hi manifesta. I en un sentit metodològic: el cos et dirà què pots i què no pots fer, i quan pots fer-ho, i tota diagnosi o canvi que et proposis haurà de començar per l’atenció i per l’assaig d’algun canvi en el teu cos.
Aquesta manera de viure té una potència i una riquesa especials, perquè filosòficament, és clar, el cos és materialista: el que penses es continua amb el que menges, el que dius es continua amb el que toques, el que creus es continua amb les sensacions d’excitació o de vertigen.
19 preguntes 