Un diagnòstic sobre la Intel·ligència Artificial i, en base a aquest, quatre qüestions a debatre.
Diagnòstic. La intel·ligència dels humans, entesa com allò que ens permet comprendre el món que ens envolta i desenvolupar-hi la nostra vida, ja no és una intel·ligència exclusivament humana. Es tracta d’una intel·ligència híbrida i distribuïda, que comprèn neurones i xips, records i bases de dades, imaginació i pronòstics computacionals, pensaments i algorismes.
Primera qüestió. Anomenem intel·ligència aquesta tecnologia per analogia amb la intel·ligència humana. Però fins a quin punt s’hi assembla? La IA és realment capaç d’aprendre? I si ho és, com ho fa? Sabem que pot retenir moltes més dades que la nostra ment, i processar-les molt més de pressa, és per això que coneix el futur millor que nosaltres? I el més important, la IA pot prendre decisions sense la participació humana? I si és així, tenim res a témer?
Segona qüestió. Una tecnologia amb un potencial important de transformació política, econòmica i social, com s’implanta a la nostra societat? Quin coneixement social de la IA tenim actualment? És possible conèixer els principis bàsics del seu funcionament sense tenir coneixements d’informàtica?
Tercera qüestió. Més enllà de prendre decisions i establir diagnòstics en situacions complexes, la IA és creativa? Quin paper pot tenir en el terreny de l’art? La IA és una eina per l’artista, o pot ser, per si sola, l’artista?
Quarta qüestió. La computació requereix una quantitat important d’energia. Sabem que la IA té un paper molt rellevant a l’hora de preveure les transformacions futures del clima, però és possible fer aquests previsions de forma sostenible? Ras i curt, la IA és sostenible?
19 preguntes 