Dir-ho tot, durant un any. M’adono que no tinc ni el menor indici de què és això que vull dir. Necessito posar les paraules a treballar, de manera ordenada i quotidiana, i a veure què passa.
No estic dient que estigui desconnectat de les paraules. Tinc en cada moment una noció difusa del que he de dir, i sobretot del que no he de dir, que es va tornant precisa en el treball de l’escriptura, pas a pas.
Dir-ho tot, per tornar a llegir-ho d’aquí un any, no sé si amb llàgrimes als ulls o amb un somriure als llavis. I en tot cas, haver entès alguna cosa.
No caldria dir-ho, però és també un exercici literari, no només un procés personal. Sé que cal l’exterioritat de la lectura aliena, i l’exercici professional de l’escriptura feta així, contra el món, perquè les paraules treballin realment. Doncs això: que ha de tenir sentit literàriament, qualsevol joc de paraules, perquè faci sentit en si.
Ja està. No vulguis dir massa coses el primer dia.
19 preguntes 