Per poder dir-ho tot cal no fer sil·logismes ni esquemes. Cal saber confiar en l’aspecte absurd i excessiu que solen tenir les coses quan ens importen. Dir-ho tot significa dir-ho tot a la vegada, en desordre, i anar filant el caos, amb rigor i amb paciència, per tal que es vagi aclarint pas a pas. I la claredat serà la del llamp, no la del teorema.
Faré ús d’una mica de teoria, és clar. La teoria és una eina. La Lúa Coderch em parlava l’altre dia de la primera onada del feminisme, i em deia aquelles dones no disposaven de les paraules per pensar ni per dir el que estaven pensant i dient. Em deia la teoria feminista va haver-se de fer des de zero, empeltant-se de conceptes d’altres teories, i inventant els propis, sobre la marxa. És aquest el sentit i el valor de la teoria, i no cap altre: donar-nos la capacitat d’anomenar les coses mai abans anomenades. En el meu cas no es tracta d’una emancipació política important, sinó de les misèries i confusions de la meva vida. Però espero, oh hipòcrita lector!, que aquestes siguin també les teves, i que arribem a compartir un moment de claredat, potser no com el llamp (no tant, probablement), potser com el llumí que un desconegut ofereix a un altre, molt tard a la nit, a un carrer estret i sense sortida.
19 preguntes 