Parlaré, per exemple, de la continuïtat. La idea de la continuïtat és útil per intentar comprendre la relació entre les coses que són properes i a la vegada estranyes. Les coses que es continuen poden ser oposades o, encara pitjor, completament dissímils. La continuïtat no és una relació d’unitat, ni tan sols de coherència; no és (ni molt menys!) una relació de causa i efecte. És una contaminació inesperada, sortir-se de la ratlla, ser fora de lloc (però ser-hi efectivament!). La continuïtat del cos i la bicicleta, a través de les mans, de la part anterior de les plantes dels peus, del perineu. La continuïtat dels ulls i les estrelles, quan la mirada hi sap veure una constel·lació, o quan es perd a la intimitat de l’abisme.
La continuïtat és per mi l’indici primer del sentit de les coses absurdes. Per alguna raó, certes coses alienes es mantenen a prop.
19 preguntes 