John Cage va dir-ho amb tota claredat, però he trigat anys a comprendre-ho en tot el seu abast: el silenci no existeix. Allò que generalment anomenem silenci és un conjunt de sons somorts, llunyans i pausats. Però el silenci en sentit acústic, l’absència total d’ones sonores recorrent l’aire al nostre voltant, ens és vetat als humans. Quan tot calla, encara sentim, com deia Cage, una vibració aguda i de caire virtual, que ell identificaba amb el funcionament del nostre sistema nerviós, i un brunzit greu, que associava al flux de la sang per les nostres venes.
I aquest silenci acústic no s’assembla gens al silenci confortador dels paisatges solitaris: té un punt d’ansietat i de condemna. Per moments enyores la brisa a les copes dels arbres, l’anar i venir de les ones petites a la platja, la piuladissa dispersa d’un ocell invisible, per recuperar l’estat reparador que anomenem silenci.
19 preguntes 