Sis idees sobre la música repetitiva (2)

[Sis idees sobre la música repetitiva (1)]

És una idea, en primer lloc, sobre la forma com la música pren significat, sobre com significa, excepte que el com i el què són inseparables, com és sabut. I és una idea, en segon lloc —i això ho he après de Jean-Luc Nancy—, sobre la forma com la música funciona, excepte que, de nou, no hi ha com sense què, i parlar de la forma com la música funciona, de com es produeix i es propaga, voldrà dir parlar també del què la música és. Finalment, aquesta idea pren la repetició com a mecanisme per a intentar comprendre el que està passant, i això serà una constant a les pàgines que segueixen. La repetició musical no serà, doncs, l’assumpte d’aquest llibre, sinó el seu procediment, la seva activitat constant, obsessiva. La música “s’escolta a si mateixa”, diu la primera idea, i això vol dir que torna sobre si, que pensa en el que acaba de sonar, que es repeteix.

[Sis idees sobre la música repetitiva (3)]

Nota metodològica (2)

“Mais quel est le sujet qui se constitue ainsi dans l’écoute ou comme sujet ascoltando? Ce n’est pas plus l’individu qui interprète l’oeuvre que celui qui l’a composée ou que celui qui l’écoute : ce n’est pas même la réunion de ces trois personnes en une seule, comme il arrive très banalement lorsqu’un compositeur joue sa propre musique. Le sujet qui se constitue de la résonance, le sujet-écoute n’est rien d’autre ou n’est personne d’autre que la musique elle-même, et plus précisément rien d’autre que l’oeuvre musicale.”

Jean-Luc Nancy, “Ascoltando”, text introductori a Peter Szendy, Écoute. Une histoire de nos oreilles, París: Les Éditions de Minuit, 2001, pp. 8-9.