Marta Salís

9 de març

Em penso que ja us vaig dir que llegeixo David Copperfield aquests dies. El títol complet és La historia personal de David Copperfield, que llegeixo en la traducció a l’espanyol de Marta Salís —que em sembla una delícia.

El llibre no és —o no és només— la història personal de David Copperfield, sinó una descripció detallada del cosmos. Potser hauria d’afegir una descripció del cosmos tal com el veu Dickens, és clar, excepte que no hi ha cap descripció del cosmos que no sigui la visió d’algun subjecte o grup de subjectes, i que el propi Dickens està inclòs també a la descripció, potser amb més detall i amb més pertinència que cap altre racó de l’univers.

En concret m’interessa arribar a comprendre com es constitueixen els personatges de la narració. Passa, és clar, que totes les persones que conec —inclòs jo mateix— hi són retratades; però no hi ha una correspondència unívoca entre els personatges del llibre i les persones de la meva vida. Cada personatge explica algunes persones en algunes situacions concretes, i cada persona que conec és retratada —amb una cruesa al·lucinant— per diversos personatges en diversos moments del relat. A més, cal entendre també com a personatges, com a caràcters i agents del cosmos, les manifestacions de l’entorn, les precisions atmosfèriques i qualsevol menció de la realitat que s’estenia entre Portsmouth, Londres, Canterbury i Dover a mitjan segle XIX.

Entre altres coses, la forma com Dickens descriu els gestos dels rostres i dels cossos, les mirades i els silencis durant els diàlegs és d’una precisió i una eficàcia estremidores. Dit d’una altra manera, cada gest és també, en si mateix, un personatge, entès com una unitat —riquíssima— de sentit.