Música per a piano de l’Octavi Rumbau

Ja podem escoltar la darrera peça de l’Octavi Rumbau, una obra per a piano titulada Africana, en la interpretació que va fer-ne Benjamine Hervier al 9è Concurs Internacinal de Piano d’Orléans. Mitjançant un sofisticat ordre rítmic (a base del que sembla ser una lleu descordinació, un petit desajust, que es perllonga del primer a l’últim compàs), l’obra dóna la impressió d’algú que caminés sense que les cames l’obeïssin del tot, amb perill constant d’entrebancar-se, però decidit malgrat tot a seguir endavant. Em sembla que aquesta música manifesta la sensibilitat teatral que l’Octavi haurà aquirit en l’ambient artístic en què ha crescut: el món de titelles, teatre i òpera del seu pare, Toni Rumbau. La peça és una commovedora barreja de fragilitat i de resolució, i una mostra més de la intel·ligència musical de l’Octavi: sense grandiloqüència, sense nerviosisme per produir grans obres (però què és una gran obra sinó aquella que, triat un determinat format i un determinat llenguatge, n’extreu les màximes possibilitats?) ens lliura una música que, partint d’un profund coneixement de la tradició, no sembla sentir-ne el pes.